27.2.06

Ara sóc jo qui diu a Clítote com escric:
com una disco d'estiu,
borratxa de paraules
i enlluernada de colors
un cubata i un lligue
passes tortes que s'insinuen
que volen ballar i ballar
fins a l'extrema unció.

Però vindrà la davallada, la foscor, la ressaca el mal de cap
i el buit inevitable.
Publicat per Indòmita en 3:59 p. m.
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
 
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................