no serà que la crisi del món representa la crisi dels intel.lectuals,
que en definitiva són qui l'il.lustren, o fins qui el caricaturitzen?

les crisis vénen per les circumstàncies d'uns canvis,
metamorfosis potents i de multiplicitats encegadores
que el poder dels intel.lectuals no pot explicar,
perquè només s'explica el que es coneix.
I en la pretensió espantosa que omplen planes escrites sobre
el mateix esdevenir, (i no ja d'un món, com es diu,
sinó d'un tros de terra),
no hi ha un pic de treva a la ignorància, o sia a la possibilitat d'aprendre.

per consegüent em creuré abans els despropòsits de qualsevol ment
que en comptes d'explicar-se a algú pretengui aprehendre,
encara que sigui a base d'errors i amb vulnerabilitat.

tothom sap, i Kertész ho recorda, que "les ments
més preclares van prohibir fa molt de temps l'existència a l'ésser".
Potser aquest és el descrèdit més necessari i transcendent.