8.11.06
una pregunta que obsessionava
el Mateu, el fill de quatre anys
del meu company era:
però aquí qui mana?
al principi li deia que a casa nostra no mana ningú
però no ho acabava d'entendre.
ara li explico que aquí hi mana
la txell, la leila, l'anna, el xavi i jo,
tots alhora
li explico que parlem, que decidim,
i que a vegades ens enfadem, també,
però que al final ens posem d'acord
i no passa res
ara sembla que ho entén i ho accepta de grat
el Mateu, el fill de quatre anys
del meu company era:
però aquí qui mana?
al principi li deia que a casa nostra no mana ningú
però no ho acabava d'entendre.
ara li explico que aquí hi mana
la txell, la leila, l'anna, el xavi i jo,
tots alhora
li explico que parlem, que decidim,
i que a vegades ens enfadem, també,
però que al final ens posem d'acord
i no passa res
ara sembla que ho entén i ho accepta de grat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
O sia, assamblearis com ERC (abans d'escollir Montilla, clar)
bé, no en diria assemblearis perquè no hem fet mai cap assamblea, alguna reunió de família per quan salten les espurnes és suficient, i sobretot parlar parlar parlar, tractar, i no ser individualista ni absolutista és la clau de volta: la convivència.
nena explica't així semblem una família moooooolt civilitzada!!
intentem civilitzar-nos cada dia una mica més, no?? : ))
ja costa ja
ha arribat l'Anna
diu que torna a marxar, demà, crec.
ara és al ginecòleg
i tu, ho entens?
Què s´ha d´entendre dersu?
no t´entenc
dersu_, crec que sí que ho entenc, o almenys això procuro, si més no amb la pràctica
Publica un comentari a l'entrada