9.1.07

avui ha mort l'altre avi

el meu pare, de xic, era un bon trasto
se li trencava el mirall de l'entrada
cada cop que jugava a pilota,
arrencava a tires el paper de paret del menjador
i escrivia tot al llarg del passadís:
"el meu pare és un poeta".

els poetes no moren, oi?


Publicat per Indòmita en 2:29 p. m.

1 comentari:

Anònim ha dit...

L'home fa trampes fent un crucigrama,
mira el rellotge de paret i pensa que és hora d'anar a voltar una mica,
canta una cançó i besa la seva dona,
es posa l'abric i la gorra,
riu mentre diu que ara torna,
fa un saltiró i davalla l'escala.

És un home antic,
riu mentre diu hola a qui el saluda
no sap ben bé qui són
però li sembla que els estima.

7:08 p. m.

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
 
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................