16.1.07

l'any 36 l'avi poeta era al seminari de Vic
tenia 16 anys i el van enviar a casa

una nit van trucar a la porta
eren els rojos

el seu pare va pujar a l'habitació
i amb aquella fredor del pagès de Mura
el despertà i li digué: fill meu,
et vénen a matar.

Però ja sabem que els poetes no moren.
Publicat per Indòmita en 12:55 p. m.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Quart acte: s'ha despertat i brama
i udola,
s'ha retrobat amb la força
enfosquida
i temuda,
ja res no pot aturar-la
la bèstia respon a la crida
cerca la postura
a cops descansa
i dreça la sortida.

11:29 a. m.

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
 
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................