20.1.07

una de les raons que fan
que m'agradi ser persona:
poder-me explicar els sentiments.

moltes vegades els sentiments ens els expliquem a través d'allò que llegim
(em vaig entusiasmar, a l'adolescència, amb els romàntics alemanys
perquè donaven paraules a allò que sentia per dins i per fora)
però també és cert que hi ha un perill en això, i és que
si ens aferrem a aquestes paraules que ens han salvat de la incomprensió
ens aferrem també a la naturalesa d'aquests sentiments i els convertim
en la nostra identitat.

tot això m'ho ha fet veure, precisament, Orhan Pamuk
en el seu llibre Estambul, ciudad y recuerdos.

la imaginació, el vici de crear espais
paral.lels a la realitat, el somni,
el necessari allunyament del món real
aquest retir de la vida...
a banda de respondre
al sentiment d'incomprensió,
de solitud i tristesa, d'idealització
i de discòrdia amb aquest món nostre
(conseqüència poruga, potser, d'això altre:)

respon a un esperit extremadament curiós
incapaç de veure a través dels murs què passa a l'altra banda
inepte per arribar a escodrinyar la realitat més propera
inútil per entendre els detalls concrets que fan les coses com són

l'extremada melangia del romàntic pot donar pas
a la incisiva atenció de l'observador

la imaginació, com a observatori personal, com a microscopi i telescopi
com una eina indispensable per explicar-nos, per apropar-nos encara més
per fer-nos valents davant la ignorància

la literatura com a feina per entendre'ns i evolucionar

1 comentari:

David Madueño ha dit...

Fantàstic, Emma! Aquesta setmana mateix he encarregat el llibre de Pamuk, veig que no m'he equivocat. La imaginació és de les coses que més defineix la nostra naturalesa, sens dubte. Fins i tot diria que s'atreveix a manipular els nostres records, que es tergiversen . La memòria és una enganyifa, gens de fiar, tot i la seva aurèola de veracitat. En canvi, la imaginació, d'entrada, ja sabem que és un dolç somnieig...

 
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................