el plaer suprem
de les paraules
estretes al paladar,
pronunciades amb ritme declamatori
i palpitacions de llengua,
degustades a mesura que el degoteig cadenciós
multiplica els ressons de conceptes i llocs,
i absorbides amb anhel de sement i de sembra,
desemboca, vulgui no vulgui,
a la melodia prolixa
del riu
2 comentaris:
"el plaer suprem
de les paraules
estretes al paladar"
m’agrada’t molt aquests tres versos.
Donaré un cop d’ull als altres poemes, i si tu em permets, tornaré a venir.
;)
és clar que sí, i gràcies,
tot i que ara tinc el blog una mica en estat d'hibernació...
Publica un comentari a l'entrada