Sí
ja ho sé, estimada,
amor de la meva vida,
boqueta de pitiminí,
el meu amor, ja ho saps,
és infinit.
Quan miro al cel,
t’abraço
quan encenc la llar,
t’escalfo
quan contemplo les roses blanques
que vas collir ahir,
veig la teva puresa
quan medito
des del cim d’un promontori
que domina les ones de la mar,
sóc en tu
quan l’amor m’omple els sentits
i el meu cor surt desbocat
amb plors de solitud,
és que t’enyoro
quan canto versos al vent
inspirat i amorosit
per les muses,
a qui et penses
que glorifico?
però,
estimada,
amor de la meva vida,
boqueta de pitiminí!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada