Em sembla que el concepte d'avantguarda és relativament modern i que els valors sobre els quals se sustenta remunten a la Revolució Francesa i al Romanticisme alemany o al Romanticisme tout court. Però la formulació explícita i vàlida per a nosaltres la devem a Baudelaire, quan al final del seu poema "Le Voyage", que en realitat conté el missatge que clou Les Flors del Mal, s'exclama:
Plonger au fond du gouffre, Enfer ou Ciel, qu'importe?
Au fond de l'Inconnu pour trouver du nouveau.
Baudelaire fins i tot subratlla la paraula clau, la paraula nouveau, car aquesta és, ha estat i serà la fita de tota avantguarda, trobar la novetat. I si dic que aquest concepte es confon amb el de la modernitat és perquè se sobreposa obertament, clarament, al món medieval. L'home medieval, pendent de l'altra vida, pendent de l'eternitat, podia menystenir la novetat o, en tot cas, no buscar-la, encara que aquesta vingués per ella mateixa [...]
El seu fill espiritual, Rimbaud, ha accentuat aquesta actitud, quan diu, referint-se a París:
La tête et les deux seins jetés vers l'Avenir.
Aquesta postura és la de l'avantguarda. Ara bé, Les Flors del Mal aparegueren el 1857, i el poema de Rimbaud que inclou el vers anterior, "L'orgie parisienne", és del maig del 1871.
En aquest sentit, l'avantguarda té, per tant, més aviat un segle i mig que no pas un segle.
Ara que una onada de pessimisme sembla envair el planeta, les avantguardes seran més necessàries que mai, seran, precisament, el refugi contra l'allau demolidora, però potser aquest refugi serà per a qui el mereixi, serà un camí més secret, més interior, més difícil.
I, ai dels individus i dels pobles que se'n vulguin desentendre i que creguin que ja tot ha esta dit, que ja tot ha esta fet, perquè aleshores passaran de l'avantguarda a la rereguarda o a la decadència. Ai dels individus i dels pobles que s'escoltin els falsos profetes.

Josep Palau i Fabre (1917-2008)
Quaderns de l'alquimista