......................... I ...........................

Vet aquí que una vegada hi havia un Ase.

Tirava un carro carregat de rocs
que pesava més que un ase mort
però a poc a poc i amb bona passa
avançava sense dir ni ase ni bèstia.

Havia après a no protestar ni exigir,
perquè cada cop que bramava
sentia rere seu una veu ronca que deia:
"ase gemegador, carregau-lo sense por,
que brams d'ase no pugen al cel!"
i per xerrar, més rocs a l'esquena.

Tothom el coneixia per ser l'Ase dels cops,
però a ell, amb el llom ple de durícies i crostres seques,
tant li eren aquestes xerrameques, a ell
només li preocupaven les mosques.

El dia que li van plantificar la pastanaga allà al davant
va tenir un problema afegit i no sabia com sortir-se'n.
Almenys, amb la cua, podia ventar aquelles bestiotes
vironeres perquè no li toquessin gaire els ous,
però la pastanaga no la podia apartar de cap de les maneres
i si l'ullera li privava de veure als costats, ara aquell menjar
impossible li tapava el camí que se li obria al davant.

Mira que arribes a ser ruc, menja-te-la!, es va dir.

I aleshores, el sol pensament d'aconseguir la pastanaga,
li va fer oblidar tan les mosques que li brunzien al cul
com els records d'un paisatge que feia temps que no veia
com la direcció del camí que tenia enfront i el destí que li esperava.
...............................................................................................