estic una mica depre,
se m'han endut el meu fill,
i el trobo a faltar... les seves pixades, cagades, mossegades
m'omplien de joia el cor, són tan agraïts..!
au vinga, em dic per animar-me, d'aquí no gaire et reuniràs amb ell,
no veus que ara el pis se li feia petit?
ah sí, me n'oblidava, és que me'n vaig a viure a una masia,
finalment,
sóc una neorural!
2.8.05
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ja m'han arribat veus que marxeu a viure a pagès!
Ja heu "redecorat" la casa ?
Em teniu ben sorprès !!!
A veure si algun dia ens convideu. Reconec que tot i la meva misogínia, no em farà cap mena de por.
sí sí, ara anem de neos,
encara que... si venim de pagès i anem a pagès..., però és que això de neos és la mode i ja se sap.
doncs esteu convidats, és clar, sa excel.lència, també seria interessant que la senyora Mirandolina deixés per un dia les seves ocupacions hostaleres i es deixés servir, igual que tot el sèquit d'actors i actrius que un bon dia vam conèixer en un hostal, malgrat les astúcies i les mentides de dues d'elles, les pàmfiles, que ara potser ja no ho són d'actrius, vés a saber què en van fer d'aquell flascó d'or, potser s'han fet senyores d'una propietat i tot!
Publica un comentari a l'entrada