18.1.07
la meva filla és més
que una extensió de mi mateixa,
les seves traces són descobriments
per a ella i per a mi
el seu cos que era al meu cos
té unes mans que arribaran a llocs
per mi inabastables
té uns ulls que albiraran l'invisible
i uns peus que petjaran terres desconegudes
els seus pensaments atravessaran
raons impensables per mi
i les seves idees em seran inèdites
quan me la miro mentre dorm
penso la grandesa que m'envolta
i els meus sentits s'expandeixen
aleshores li dic en silenci:
ets una mestra de vida
i jo sóc feliç de conèixer-te
que una extensió de mi mateixa,
les seves traces són descobriments
per a ella i per a mi
el seu cos que era al meu cos
té unes mans que arribaran a llocs
per mi inabastables
té uns ulls que albiraran l'invisible
i uns peus que petjaran terres desconegudes
els seus pensaments atravessaran
raons impensables per mi
i les seves idees em seran inèdites
quan me la miro mentre dorm
penso la grandesa que m'envolta
i els meus sentits s'expandeixen
aleshores li dic en silenci:
ets una mestra de vida
i jo sóc feliç de conèixer-te
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Preciós, Emma. Com se'ns fa de difícil expressar en paraules sentiments tan íntims i tan forts...
Cinquè acte: soc aquí, useu-me
soc braços i mans
respatller i cadira
coixí i matalàs,
amors meus, aquí em teniu
calmant us encoratjo
no penso anar enlloc
tot jo per vosaltres
us em dono sencer,
els genolls gemeguen
les cames ja somien
cruix l'esquena
de dolors amb sentit,
és l'hora.
que bonic
Publica un comentari a l'entrada