per què en català
del lloc d'un teatre on hi seu la massa pobre se'n diu el galliner
i en anglès se'n diu the gods?

ja m'imagino els matrimonis de la classe alta de Barcelona
quan des de platea els envaïa el guirigall de la galeria més alta del teatre
i s'havien d'espolsar les engrunes de galetes, les pellofes de pipes
o alguna guixa malintencionada, si no els escups i les rialles.
- Andrés, a ver qué dia van a subir los precios!
-Vatua l'olla! això és un galliner!

les parelles d'enamorats també volien veure Romeu i Julieta.
Entraven per una porta lateral i s'enfilaven a la galeria més alta.
Des d'allà tenien una vista de déu. Una panoràmica aèria i completa
del teatre: l'escenari, els actors que actuaven i els que estaven a punt de sortir
mossegant-se les ungles i inspirant fort, la platea amb els matrimonis vestits de gala,
i el fill del banquer i la filla del notari que a distància es miraven constantment,
a mitja funció s'alçaven per anar al labavo en secret i amagats
i tornaven al cap de pocs minuts arreglant-se la pajarita
i allisant-se el vestit d'organdí verd bellut.
-Dear, te n'adones?, som com déus.
-Of course, demà faré una visita al banquer...