(gràcies per la teva constància!)
el premi Arte y Pico creat per Eseya
i que va passant de mans en mans bloguistes.
Però a mi els premis, a banda d'agradar-me el reconeixement,
m'incomoden per tota la parafernàlia requerida:
discursos d'agraïment, posats de gala benintencionats, etc.
O sigui, que seré conseqüent i no faré res de tot això.
Tampoc no posaré les bases del premi perquè no em ve de gust.
(el premi porta intrínseques unes regles que el premiat ha de seguir,
si això vol dir que se'm retira el trofeu, doncs... què hi farem Bonaparte!)
Ni triaré cinc blogs que cregui mereixedors, no vull haver d'escollir.
A més tot això és una estratègia
(no dic que dolenta)
per fer créixer el número de visites dels teus bloguers preferits,
i com que a mi és el que menys m'interessa i m'atrau... doncs res.
Hi ha un munt de premis d'aquest estil a tota la xarxa plurilingüística
dels blogs a internet. Per exemple:
creat per Skynet
o
creat per mutumutum
o d'altres amb insígnies com:
i si la Catosfera s'inventés un premi d'aquests en català
que vagi lligant una mica més els contactes virtuals
dels seus membres?
4 comentaris:
Oh, bé hi ha l'espectacular de l'assumpte del senyor Subal, però clar, no és gaire catosfèric, potser.
Bé, tens raó, Emma. De fet, amb el primer premi que em van donar no vaig voler seguir la cadena. Però aquesta vegada tenia ganes de comentar quins eren els meus blogs favorits. I, la veritat, crear un premi Catosfèric és relament encertat! A veure si prospera...
Emma,
em sembla que algú ho està pensant seriosament. I pensa tirar-ho endavant. Però sense "patums catosfèriques" al darrera... A veure què.
L'ÙNIC PREMI que val es el del reconeixement a la feina feta, i es dona tot sol,sense aldarulls ni figures barroques o simplement de malt gust.
Publica un comentari a l'entrada