viure tan lluny de Barcelona també té els seus inconvenients.
he de planejar les visites culturals que m'alimenten.
els autobusos marxen d'hora, molt aviat, de la capital
i els millors plats sempre són capaltard...

però bé. internet també té els seus avantatges.
he pogut escoltar el reguitzell de poesia social que va fer Mesquida
a l'acte de presentació del seu darrer llibre.
m'imagino una trobada magnífica, inspiradora i estimulant.

moltes personalitats, artistes, agents de la nostra cultura, noms reconeguts: Maria del Mar Bonet, Carme Riera, Perejaume, Eduardo Mendoza, Monika Zgustova, Joaquim Auladell, Toni Catany, Anna Rosa Cisquella, Cristina Badosa, Carles Hac Mor, Ester Xargay...
no hi era, i per tant: no la vaig veure amb els meus propis ulls.
però tampoc, i això em preocupa: no m'ha arribat la seva presència
a través de la crònica narrada.

i la generació successora? i la següent? i la meva?

on som?