Avui puc ser feliç amb poca cosa,
un fons de mar, un llibre entre les mans.
Els records em fan nosa
i fins els pensaments em vénen grans.
Quan no penso ni faig, quan tan sols sento
els sons escàpols que l'estiu remou,
de ritme tan petit me n'acontento
i tot em sembla prou.
Avui no em fan cap falta les promeses
d'un amor sense llavis. No ha fruitat
l'arbre meravellós de les sorpreses,
floreix al meu entorn la soledat.
Són tan distants d'un dia a l'altre dia
les meves puerils sensacions
que la seva voluble companyia
sols em fa descobrir nous horitzons.
Avui sento la vida renovada
per la pausa suau del meu voler,
i si demà el desig pren la volada
avui no cerco ni desitjo rê.

AVUI.
Montserrat Vayreda, Entre el temps i l'eternitat.
1955