Quan dormis bellament, amic profeta,
enfosquit per la terra sota el taló
d’aquil.les del cel blau, amb el galó
en el braç i la insígnia d’anacoreta;
quan la mà de la Dama, polida i neta,
t’haurà saldat traient-te l’estaló
de l’esperit, s’enfonsarà el teló
d’aquesta obra teva, feliç poeta.
No es fa la nit quan l’amor il.lumina
ni empal.lideix el verb més honest dit,
vana glòria la teva, carn de quimera!
És massa car el curs de qui camina
damunt el riu de l’idioma i l’ardit;
si cor de cucs seràs, past de gramera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada