27.12.07

solemnitat

el somriure xop
per un plor
invisible,
pallasso carnavalesc,
imito
amb girs sobtats
d’ironia moral

d’orella a orella
a tota tesa els llavis
que fan els mots
mal pronunciats
amb cacofonia mística
estiregasso

i amb cop mortal
el salt al cel
projecto
mentre canto lletanies
amb desfici espiritual

al darrer salut
m’esmorro
Publicat per Indòmita en 11:39 a. m.
Seqüela:
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
 
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................