S’esperen.
La mare té tard i pensa que està perdent el temps, es mira el rellotge contínuament. La filla juga a la seva falda amb el braçalet que la dona porta al canell. La mare aparta la mà i torna la nina a la nena i diu, Amb el braçalet no s’hi juga, Per què? Perquè és de plata, I què és la plata?, Una cosa preciosa que costa molts diners, és molt cara.
La nena s’avorreix, no li agrada jugar amb la nina, la té massa avorrida. Es mira el braçalet de plata, molt fi i molt bonic. S’aixeca, vols que et pentini?, diu. Molt bé, pentina’m, fes-me una cua ben preciosa. Els dits maldestres de la nena li estiren els cabells amb un intent frustrat de recollir-li tots plegats, En tens massa!, i riu. De cop calla.
Mira mare, diu, ets rica!, Ah sí, per què?
Tens un cabell de plata. Quan en tindràs més, mare?