18.12.07
bellesa
la bellesa,
un refugi que preserva
de les tisorades
de l'art,
dels diners
absents en l'atmosfera
carregada
a punt,
dels treballs
amb rancor d'esclau que put
de tristesa
i suor,
dels homes
competents i aguerrits
que violen
la pau,
de les dones
que lluiten cada dia
per un tros de cel
negre,
dels infants
que no són infants sinó
exercicis materials de pares
adults,
de l'asfalt
d'ànimes que es deixen
a mig camí d'una vida
veloç,
del plàstic
que ofega a crits
les matèries nobles
vives,
del fum
que alenen boques
de combustible i gas
nutrients,
de la foscor
que traspunta per sota
les parpelles mig closes
de por,
de l'odi
que transsuda gota a gota
en l'alquímia de la mort
i etcètera.
la bellesa
un refugi
anodí
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada