5.2.08

Fa dies, molts dies, que hiberno.

Els processos vitals es ralentitzen,
prenen el ritme imperceptible
de les partícules més ínfimes
de la cadena tròfica.

O de saba lenta.

L'anar fent d'una manera laboriosa i acurada.
Latent.
Amb la tranquil·litat assossegada i receptiva.
Des de la llibertat del pur albir.

Hibernar també és això:
Publicat per Indòmita en 8:10 p. m.

1 comentari:

David Madueño Sentís ha dit...

Hola! T'he concedit el premi Art i Pico, passa't pel llunÀtic i sabràs en què consisteix.

2:46 a. m.

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
 
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................