Si algun dia puc arribar a ser tan precisa com la noia de la taula del costat, arribaré a fer, cert, coses satisfactòries. Precisió en tallar una rodanxa de tomàquet i posar-lo damunt la torrada sense que un àtom de líquid em taqui el dit. Precisió en mossegar netament, els llavis arromangats, sense que un àtom d’engruna els toqui. Precisió en la lletra, en les frases, en la peça brillant del bolígraf que, a diferència del meu, no deixa rastres de tinta en els dits, ni en les mans. Si relaciono precisió amb pulcritud, crec que hauré de començar a ser més neta.
/*............................................................................................................................................................................................
----------------------------------------------- */
...................................-............................-.--.........................................................................................................................
............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................
1 comentari:
seguim igual
fumant
malgrat la prohibició
Publica un comentari a l'entrada