6.12.05

Ahir, finalment,
Clítote nua em va fer pujar al terrat de Kosmopolis.
Em va donar les pells més dures i fosques i una cadena.
Lliga'm i trepitja'm, va dir.

Ostres, jo... (sóc una mica bleda) no, és que a mi aquest rotllo...

Emma, per fer el cim de la literatura cal tenir a sota
els sediments de la tradició, les cites, les referències,
les paràfrasis, els exemples, les comparacions són un pòsit
on cal encimbellar-s'hi.

És bonic aquest últim mot
però jo prefereixo el karst, i la vaig deixar amb la cadena a la mà.
Publicat per Indòmita en 11:07 a. m.
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
 
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................