Ahir, quan vaig arribar a casa
després de passejar-me pel coll de Rodoreda,
(alta Garrotxa)
em vaig trobar Clítote estirada al sofà.
Adormida.
Una mà indecisa sobre el pit,
l'altra damunt un volum de Flaubert.
El llarg vestit de setí fosc, amb plecs d'organza,
li tapava les cames fins als turmells, nus i pàl.lids.
Els peus descalços i freds, al terra, unes sabatilles de cabritilla.
Respirava amb dificultats, i quan la vaig despertar
el primer que va fer va ser tirar muntanya amunt.
Tens un mocador?, va dir-me.
Li vaig donar un cleenex, i es va mocar.