20.12.05

Clítote a vegades em fa pensar amb Mlle Vieux.

Una persona d'aquelles que et babegen
pensant-se que et fan un petó

i et diuen paraules dolçes
perquè els somriguis i els ho agraeixis


quan, de fet, l'únic que volen és

que continuïs essent com ets
i acaparar-te l'atenció perquè no et desviïs

o sigui anclar-te al seu cercle ensucrat
i reduir-te a un punt i final.

1 comentari:

Anònim ha dit...

L'odeur fétide de Mlle Vieux no t'ha de fer por. Ni leur amabilité bêtifiante, ni les sucreries et les caresses qu'elle te donne.
Madò Bet sempre et salvarà del babeig i de de l'asfíxia.

 
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................