skip to main |
skip to sidebar
Clítote a vegades em fa pensar amb Mlle Vieux.Una persona d'aquelles que et babegenpensant-se que et fan un petói et diuen paraules dolçesperquè els somriguis i els ho agraeixisquan, de fet, l'únic que volen ésque continuïs essent com etsi acaparar-te l'atenció perquè no et desviïso sigui anclar-te al seu cercle ensucrati reduir-te a un punt i final.
/*............................................................................................................................................................................................
----------------------------------------------- */
...................................-............................-.--.........................................................................................................................
............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................
1 comentari:
L'odeur fétide de Mlle Vieux no t'ha de fer por. Ni leur amabilité bêtifiante, ni les sucreries et les caresses qu'elle te donne.
Madò Bet sempre et salvarà del babeig i de de l'asfíxia.
Publica un comentari a l'entrada