Una altra idea ben falsa que també corre actualment és l'equivalència que s'estableix entre inspiració, exploració del subconscient i alliberament, entre casualitat, automatisme i llibertat. Ara bé, "aquesta" inspiració que consisteix a obeir cegament tots els impulsos en realitat és una esclavitud. El clàssic que escriu una tragèdia observant un cert nombre de regles que coneix és més lliure que el poeta que escriu el que li passa pel cap i que és esclau d'altres regles que ignora.

R. Queneau

Clítote em fa a mans una plantilla.
Li dono les gràcies.
Quan es tomba per mirar per la finestra la llenço.
Sóc esclava de la ignorància.