22.9.07

No sé quina hora és.
Passo com una brisa per la casa gran.
La metamorfosi és aparentment quieta,
d’una precisió microbiòtica.
.
.
L’aristòcrata té el licor al paladar
i fa gest d’assentiment, de compliment.
Publicat per Indòmita en 11:54 p. m.
Seqüela:
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
 
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................