20.9.07

Són les 11 i la casa gran ja és ventilada.
La roba neta i els plats també.
La Nona juga a terra.

Ja ho tinc tot fet.
El dia se m’estén al davant amb traços de paisatge nòrdic.
.
.
Penso en el quadre de Salinas.

Em desespera pensar que allà dins hi ha una història
emmarcada, malgrat la meva presència.
La història d’una intriga de cort francesa
que se’m resisteix, que no puc arribar a copsar.

El cardenal, vestit de vermell intens, somriu callat i mira
el triangle format per les mans i el pit de la dama.
Publicat per Indòmita en 11:50 p. m.
Seqüela:
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
 
/*............................................................................................................................................................................................ ----------------------------------------------- */ ...................................-............................-.--......................................................................................................................... ............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................