skip to main |
skip to sidebar
Són les 21.21 i les 15.29és l'hora que les papallones nocturnesreposen al vidre de la finestra tancada..la parra tampoc no és en la nitla meva imatge emmarcada en fusta..et penses que sóc aquí
/*............................................................................................................................................................................................
----------------------------------------------- */
...................................-............................-.--.........................................................................................................................
............................................................................-------------- --------------- -----------------------------------------------------...------------...-------- ....................................--.------...-------------------......................... una història subterrània i plena de residus naturals amb cucs entranyables que penetren amb aires renovadors atmosferes pesades i feixugues........------- ----------------------------------------------------------------------------------------------- -----------------------------------------------------.........................------------------ -----.........................................................................................................................
3 comentaris:
és l'hora que les papallones nocturnes
reposen al vidre de la finestra tancada
Amb dos versos has definit la dolçor del silenci… aquella tan anhelada pel soroll de les joguines.
Preciós Emma!
Un petó,
Laura
Som 27 de Setembre,
calles fa quatre dies
i t'enyorem...
Que són buides,
la casa gran i la casa petita?
Són plenes d'aire quiet?
De silenci?
Potser
tot és tan ple
(les cases i les hores)
que no tens un silenci
o un aire prou quiet
per seure i intrigar-nos
amb les teves paraules.
Acceptem que la vida
de vegades
s'anteposa a la veu...
mmm, ... una suggerent imatge, .. amb vesros preciosos, ...
Intentaré passar-m'hi més sovint.
Publica un comentari a l'entrada