Com que tenim el Nadal a la cantonada
d'un carrer enllumenat i satisfet
i jo, previsiblement ja ara
farta de neules i parents
busco la retirada,
us deixo dues cançons de Nadal
de Montserrat Vayreda Trullol
(1924 -2006)
que m'han retrobat amb el dol
de la més inesperada poesia...
..i així doncs, ja estarà fet.

Bon Nadal, bon Nadal

Déu no es fa visible al cor de la terra;
és a dins de l'home que deixa senyal,
"Bon Nadal, bon Nadal",
i els homes es maten i sembren el mal.

Si la mort no espera
l'odi sempre avança
i l'amor tremola de fred i d'oblit.
Si el clam de la guerra destrossa la vida
és que la pau plora de dia i de nit.

Oh Nadal, paraula que sols és paraula
quan no sents la crida de dalt.
És Nadal, bon Nadal
si estimes, si et dónes ...Nadal bon Nadal.

Sonet Nadalenc

Perquè tot ho fem a mida
del que és fàcil, immadur,
perquè sovint es desbrida
el jo que rebutja el tu

som infidels a la crida
de l'Infant; el deixem nu
en la pobresa assumida.
Cap escalf li sabem dur?

L'home vell mai no s'immuta,
es rendeix a mitja ruta,
incapaç de volar alt?

Només qui ho intenta i prova
va més enllà de la Cova
on s'inicia el Nadal.

Les lletres de Montserrat Vayreda són un cant a la vida,
a l'home i al petit infant que hi ha a dins de la pell que es gasta.

un darrer, va:

Nadal en somni

A dintre del teu cor quin valor li assignes?
L'interioritzes, fas teu el Nadal?
Solament qui el cerca reconeix els signes
d'Aquell que ens renova, cap altre no cal.

La pau com a fita i fer-nos-en dignes,
que amb el bé que sembres afoguis el mal;
ser senzills i caustos, suaus i benignes,
severs amb nosaltres, dels altres puntal.

L'estrella, la molsa, els Mags, les figures,
són dins el pessebre que l'infant reviu.
Tant de bo que encara fossim criatures!

Si no ho som, és hora de seguir la crida
del que dintre nostre hi posa caliu,
que salva la mort i dóna la Vida.


El que m'han despertat aquestes cançons
no té a veure ni amb el Nadal que he conegut sempre
ni amb el catolicisme, ni amb Déu únic cristià,
sinó amb la reconciliació de l'expressió d'aquest Nadal
i un sentiment vinculat a la crida, necessària i vital,
de l'infant que som, capaç de sobreposar-se, amb innocència
a tants camps d'odi, recel i autoritat sembrats de metralla.