5.11.07
Situada dins la trama del quadre de Salinas
no dormo no dino no sopo ni descanso
tanmateix aquestes accions han deixat de ser
necessitats vitals és com si hagués tret tots
els punts i comes d’un text i pogués continuar
llegint sense pauses encadenant paraula amb paraula
i els dies em passen així sense matí ni vespre
sense sol ni exteriors ni lluna ni hores tan sols
aquestes pinzellades intempestives de colors
i taques que representen figures i intencions
Tanco els ulls i veig el quadre amb la ment
ja no cal ni que em desplaci al saló de la casa gran
en conec cada traç i cada matís i cada personalitat
Tanco els ulls i veig la debilitat de Madame Lescaut
davant una copa de licor que no pot tastar malgrat
la insistència del seu marit que en canta elogis
amb grandiloqüència i li veig la por sota una màscara
de timidesa i desig i tantes coses quan tanco els ulls
s’aturen els esdeveniments i gira tot l’entorn ofegat
des del vèrtex del meu propi esquelet que es manté
dret per una mena d’inèrcia involuntària al capdamunt
de vertiginoses qüestions com ara
Va poder evitar el licor Madame Lescaut? Què va fer
l’endemà al matí? Va plorar la mort del seu marit?
Ho va fer veure? Es va penedir confessar? Va ser feliç?
Va vendre’s la casa per tornar els diners a Canovas
i se’n va anar vídua a viure al pis de propietat de Les Halles
amb els seus pares? Va aconseguir ser una dona lliure?
I el cardenal? Va tenir remordiments? Va fer penitència ell?
Va delatar-lo el servent? Van detectar a l’autòpsia
que Monsieur Couvert no havia mort d’indigestió?
A quanta gent va haver de subornar el cardenal?
Madame Lescaut va casar-se amb el seu professor
de pintura? O van continuar sent amants? Eren amants?
O era Canovas l’amant? O va ser una dona vídua
fins als seus darrers dies? Va morir realment
Jean Pierre Couvert? Si no va morir què va passar l’endemà
després de l’oració de la tèrcia? Algú va descobrir mai
la conxorxa? Si la van descobrir què va passar amb el cardenal?
I amb el servent? I amb Madame Lescaut?
I amb Monsieur Couvert? Si no la van descobrir
com va arribar a tenir-ne coneixement Juan Pablo Salinas?
És el quadre un producte de la seva escrupolosa imaginació?
- Sí.
- Hola, sóc jo.
- Ja ho sé.
- M’has d’ajudar. M’has de treure d’aquí.
- No puc. No sé com fer-ho. I si ho sabés, tampoc no sé
si ho faria. T’hi has ficat tota soleta, en aquest embull.
Has volgut ser escriptora i t’has enredat en una bona trama
quan la teva feina era precisament desenredar-la.
- Necessito que m’ajudis, m’has de treure d’aquesta història.
Desempallega’m del quadre, sisplau.
no dormo no dino no sopo ni descanso
tanmateix aquestes accions han deixat de ser
necessitats vitals és com si hagués tret tots
els punts i comes d’un text i pogués continuar
llegint sense pauses encadenant paraula amb paraula
i els dies em passen així sense matí ni vespre
sense sol ni exteriors ni lluna ni hores tan sols
aquestes pinzellades intempestives de colors
i taques que representen figures i intencions
Tanco els ulls i veig el quadre amb la ment
ja no cal ni que em desplaci al saló de la casa gran
en conec cada traç i cada matís i cada personalitat
Tanco els ulls i veig la debilitat de Madame Lescaut
davant una copa de licor que no pot tastar malgrat
la insistència del seu marit que en canta elogis
amb grandiloqüència i li veig la por sota una màscara
de timidesa i desig i tantes coses quan tanco els ulls
s’aturen els esdeveniments i gira tot l’entorn ofegat
des del vèrtex del meu propi esquelet que es manté
dret per una mena d’inèrcia involuntària al capdamunt
de vertiginoses qüestions com ara
Va poder evitar el licor Madame Lescaut? Què va fer
l’endemà al matí? Va plorar la mort del seu marit?
Ho va fer veure? Es va penedir confessar? Va ser feliç?
Va vendre’s la casa per tornar els diners a Canovas
i se’n va anar vídua a viure al pis de propietat de Les Halles
amb els seus pares? Va aconseguir ser una dona lliure?
I el cardenal? Va tenir remordiments? Va fer penitència ell?
Va delatar-lo el servent? Van detectar a l’autòpsia
que Monsieur Couvert no havia mort d’indigestió?
A quanta gent va haver de subornar el cardenal?
Madame Lescaut va casar-se amb el seu professor
de pintura? O van continuar sent amants? Eren amants?
O era Canovas l’amant? O va ser una dona vídua
fins als seus darrers dies? Va morir realment
Jean Pierre Couvert? Si no va morir què va passar l’endemà
després de l’oració de la tèrcia? Algú va descobrir mai
la conxorxa? Si la van descobrir què va passar amb el cardenal?
I amb el servent? I amb Madame Lescaut?
I amb Monsieur Couvert? Si no la van descobrir
com va arribar a tenir-ne coneixement Juan Pablo Salinas?
És el quadre un producte de la seva escrupolosa imaginació?
- Sí.
- Hola, sóc jo.
- Ja ho sé.
- M’has d’ajudar. M’has de treure d’aquí.
- No puc. No sé com fer-ho. I si ho sabés, tampoc no sé
si ho faria. T’hi has ficat tota soleta, en aquest embull.
Has volgut ser escriptora i t’has enredat en una bona trama
quan la teva feina era precisament desenredar-la.
- Necessito que m’ajudis, m’has de treure d’aquesta història.
Desempallega’m del quadre, sisplau.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada