Situada dins la trama del quadre de Salinas.

Podria ser els seus ulls els seus dits tacats
de pintura a l’oli amb pudor d’aiguarràs
la paleta de fusta de noguera clavada al polze
el braç recolzat en un suport de fusta fixat als malucs
les parpelles mig closes per definir les clapes d’ombra
i les línies de llum el pinzell inclinat a la mà dreta
per mesurar la diagonal entre la copa de licor de la dama
i els ulls petits i expressius del cardenal que la mira

podria ser el seu cervell obsessionat amb la imatge mental
d’una escena que li van explicar i que ha preferit traslladar
d’època per dissimular o simplement perquè li agrada el rococó
o potser la va llegir en alguna novel·la i ell l’ha volgut adaptar
en pintura o també en podria haver sigut espectador en un teatre
de Roma que freqüentava en sortir del taller amb els seus col·legues
espanyols o fins i tot podria ser la seva imaginació i el desig poderós
que la dama italiana de qui estava enamorat decidís matar el seu marit
per cedir-li el cor a ell un cop lliure del jou del matrimoni

podria ser el cervell de Tolstoi qui hagués ordit aquesta trama
més que no pas el cor d’un pintor enamorat podria ser Tolstoi
jo mateixa i la seva ment avesada a crear històries d’intrigues
aristocràtiques d’assumptes de cort amb conxorxes fatals
plena d’entesos i malentesos i una mort pel mig

o podria ser la ment de Txèkhov acostumada a les intrigues
més quotidianes i als sobreentesos i als retrats simbòlics
que des del silenci i el recolliment d’una illa siberiana
escrivís una trama com aquesta farcida d’indicis i idees
basada en la història d’una recerca absurda

o podria ser en Quinn de Paul Auster o Paul Auster

o podria ser jo i ningú de tots ells
observant des de l’escriptori davant de la finestra de l’habitació
el vent de tardor que fa bategar les fulles dels arbres perquè caiguin
i la meva ment que fa tombs i busca dreceres per trobar un final
el marc de la trama el paspartú de l’endemà el desenllaç de la història
del quadre de Salinas