El divendres ens vam trobar, amb el meu client,
a un bar de Llinars, a uns quants quilòmetres de la finca.
Jo duia el portàtil a sobre perquè no havia tingut temps
d’imprimir l’informe. Sèiem de costat a la taula
cadascú amb una gerra de cervesa. Se’l va llegir ràpidament
i em va demanar si m’havia mirat el document que em va enviar per mail.
Li vaig dir que sí, però que no m’aportava cap pista.
Són apunts sobre literatura.
- Precisament -va xiuxiuejar-me a recer de la pantalla de l’ordinador,
com si fos sospitós d’alguna cosa-, és precisament això. Aquest informe
que has escrit no m’aclareix on és ella. Dius que has regirat la finca, descrius
detalladament la casa i tots els elements que la conformen amb molta
objectivitat, però no em saps dir res d’ella. Aquest document
que et vaig enviar és clau, n’estic convençut. Si el relaciones
amb tota la resta, és clar.
- Me’l vaig llegir detalladament i...
- Digue’m quina mena d’apunts són.
Vaig obrir la meva llibreta personal,
on hi tinc anotat tot el curs de la investigació.
- Són cites sense cap connexió lògica, frases d’escriptors,
paràgrafs sencers de llibres, hi ha tres pàgines de Trilogia de Nova York,
moltes cites de George Steiner, un fragment força llarg d’UH,
un conte de Salvador Espriu, cites de Galileo Galilei d’un llibre que es diu
Diálogos sobre los máximos sistemas del mundo ptolemaico y copernicano,
però per què m’ho preguntes? Segur que tot això ja ho saps.
- Sí, ja m’ho havia mirat, jo també. Però jo no tinc temps per investigar.
Tinc una criatura de deu mesos i treballo, per això t’he contractat.
A més, tu et dediques a trobar persones, no?
- Sí, i sóc una bona professional.
- D’això no en tinc cap dubte.
- Però en més d’una ocasió he estat a punt de redactar “l’informe definitiu”.
És un cas tancat, ella no vol ser trobada.
- Però no l’has redactat, l’informe definitiu.
- No m’he vist amb cor. Em costa tirar la tovallola quan hi ha una criatura enmig.
Em sabria greu que es quedés sense mare.
- No es quedarà sense mare.
- Si redacto aquest informe, sí.
- Però no el redactaràs. Saps tan bé com jo que ella no vol ser trobada,
però també saps que pots descobrir la manera d’entrar en el seu silenci.
I que quan ho facis, ella apareixerà.
- Bé, no n’estic tan segura. He de confiar més en el que dius tu
que en la meva intuïció i la meva lògica.
- Si t’he contractat a tu és perquè saps resoldre casos a partir de la intuïció,
i no de la lògica. Qui em va donar la teva referència n’estava molt satisfet,
d’aquesta teva característica. Hi ha casos completament irracionals que tenen
tant dret com els altres a resoldre’s, i només es poden resoldre si s’abandona
tota lògica. Són actes creatius, més que deductius. No sé si m’entens.
- No sé si es pot resoldre un cas com aquest.
- Intenta-ho. Jo estic convençut que sí. En el document que et vaig enviar,
hi ha almenys dos llibres dels referits que se’ls va endur al Montseny.
Els has de tenir tu, amb tot el seu material. Tu continua observant la casa gran,
però centra’t en tot allò que va deixar abans de desaparèixer,
és el seu motor d’arrencada –i va fer el darrer glop de cervesa,
va pagar i se’n va anar, sense cap més paraula. Ni un trist adéu.