Arthur Schopenhauer (1788 - 1860) contemporani
de Madame Lescaut, escrigué, seguint la sentència
de Napoleó “Les dones no tenen categoria”:

Les dones són el sexus sequior, el segon sexe,
des de tots els punts de vista, fet per estar
a una banda i en segon terme.

Només l’aspecte de la dona ja revela que no està destinada
ni als grans treballs de la intel·ligència ni als grans treballs
materials. Paga el seu deute a la vida, no amb l’acció, sinó
amb el sofriment, els dolors del part, la inquieta cura dels infants;
ha d’obeir l’home, ser una companya pacient que l’assereni.
La seva vida pot transcórrer més silenciosa, més insignificant
i més dolça que la de l’home, sense ser per naturalesa millor
ni pitjor que ell.

La dèbil raó de la dona no participa dels seus avantatges
ni dels seus inconvenients. Pateix una miopia intel·lectual
que, per una mena d’intuïció, li permet veure de manera
penetrant les coses properes; però el seu horitzó és molt petit
i se li escapen les coses llunyanes.

La simulació és innata en la dona, tant en la més aguda
com en la més obtusa. És en ella tan natural que l'usi
en totes les ocasions, que té fins a cert punt consciència
dels seus drets, cosa que fa gairebé impossible trobar
una dona absolutament verídica i sincera.
D’aquest defecte fonamental i de les seves conseqüències
en neixen la falsedat, la infidelitat, la traïció, la ingratitud, etc.

La moral secreta, inconfessa i fins i tot inconscient, però innata,
de les dones consisteix en això: “Tenim dret fundat a enganyar
a qui s’imagina que, proveint econòmicament la nostra subsistència,
poden confiscar en profit seu els drets de l’espècie. A nosaltres és
a qui ens han confiat; en nosaltres descansa la constitució i la salut
de l’espècie; la creació de la generació futura, a nosaltres
ens incumbeix treballar-hi amb tota consciència”.

A. Schopenhauer, El amor, las mujeres y la muerte; y otros ensayos,
Biblioteca Edaf.